La funció més important que havia de realitzar la cadira era subjectar i aguantar als nens ja que no tenen control de tronc i per tant necessiten ajudes tècniques com per exemple una faixa per poder fer una bona sedestació. Per tant aquest disseny era un cadira de rodes on els nens poguessin assentar-se de manera segura mentre el educador els arrosseguessin per l’aula. Per què la cadira pogués realitzar aquesta funció amb èxit necessitava ser còmode però segura alhora. Aquest disseny dona molta importància a la subjecció dels nens i per això la cadira està equipada amb tantes cintes i faixes.

 

Després d'analitzar aquesta cadira la conclusió era que no complia i s'adaptava a la idea que buscavem. Tenia dos problemes que calia solucionar. Primer de tot, aquesta cadira era com una cadira de rodes convencional, on els nens amb diversitat funcional passen la major part del dia assentats. A més semblava incòmode ja que els nen aniria molt lligat i no tindria gaire moviment.

 

Aquesta cadira va marcar un camí a seguir. Voliem una cadira per a nens de 4 anys on hi volguessin estar i descansar de manera còmode i divertida ja que els educadors els haurien de poder arrossegar per l’aula amb una corda. També es va afegir la idea d’un gatejador per que els nens amb pluridiscapacitat tenen dificultats per a gatejar i que la cadira havia de ser bascular, és a dir, el respatller s’ha de poder reclinar.